VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA

“Si et diuen que no serveixes per res, et marca per a tota la vida i més. No et serveixen uns quants dies per curar-te, sinó anys

La violència domèstica és un dels problema que ocupa moltes pàgines dels diaris i molts minuts de la informació audiovisual. I no em refereixo al fet que un dia, sense pensar-ho i deixant-se endur per les malvades intencions, un home pegui a la seva dona una galtada, o a l'inrevés.

Quan escric aquesta frase amb delicadesa, em refereixo a les dones i homes que cada dia pateixen una situació molt crítica a casa seva.

No hi ha només un tipus de maltractament, sinó que n'hi ha dos. El més típic és el maltractament físic, però aquest en part no és el pitjor. Tots sabem que no ho passes bé, ja que tampoc pots anar-te'n pel carrer amb un ull blau, perquè quan la gent et pregunta què és el que t'ha passat, no pots dir-li res més que una innocent i “pietosa” mentida, amagant totes les teves pors del teu home o dona.

Per altra banda, també n'hi ha un altre, i, en part, el pitjor: el maltractament psicològic. A aquest ningú el nota si no l'expresses. I, si és així, ningú pot ajudar-te. No hi ha tanta gent que pateix aquesta aquesta situació violenta. Però estar tancat en una habitació de vuit metres quadrats durant unes hores mentre la teva dona, o també germana o qui sap qui, t'està dient que no serveixes per res, et marca per a tota la vida i més. No et serveixen uns quants dies per curar-te, sinó anys.

A aquestes altures, encara pareix que l'home és més superior a la dona, i que una dona no pot pegar el seu home. Es veu menys aquest fet, però no és impossible, ja que també hi ha homes innocents.

Últimament, pels telenotícies, es veuen molts de casos d'aquesta mena.

Sobretot sembla que, fins i tot, s'ha posat “de moda” cremar la casa amb la família dedins. Qui fa aquestes “maldats” no té escrúpols! No s'han de tenir emocions ni sentiments per veure com la teva gent “estimada” i els teus objectes que has anat aconseguint a base de treballar dur és van perdent a poc a poc.

En aquest any, que només han passat quasi cinc mesos ja hi ha hagut vint dones assassinades pels seus homes i estimats. Quantes n'hi haurà en acabar el 2004? Si en uns quants anys s'han multiplicat per dos, com haurem de viure d'aquí vint anys?

A més, el pitjor de tot és que qui et maltracta és l'home o dona que estimes, la persona amb qui, un dia vas decidir compartir la vida, l'eternitat, i tot amb ell/a.

Per això, hem d'ajudar aquestes persones que són violentament maltractades. I ajudar-les a dur una vida millor, més digna i més tranquil·la, ja que ells no en tenen la culpa de res.