De l'institut a la universitat

De tots els estudiants que ara cursen els seus estudis a l'institut, una bona part decidirà, en finalitzar-los, ampliar els seus coneixements mitjançant una carrera universitària. Marta Obrador i Miquel Cerdà ja han fet aquesta passa. Fa poc eren alumnes de l'IES Felanitx. Avui són estudiants universitaris. Observen grans diferències entre el nostre centre i la universitat.

L´INICI D´UNA NOVA ETAPA.

Marta Obrador, de primer curs de Magisteri Musical, està realitzant la seva carrera a la universitat de les Illes Balears "per comoditat". D´aquesta manera, no ha advertit una gran variació en la seva vida, sols que "entre setmana visc a un pis a Palma i no estic amb els pares". A més, "els primers dies estava un poc 'assustada' perquè no coneixia ningú ni sabia on havia d´anar, però ara ho control un poc".

No obstant això, la modificació d´alguns hàbits de la vida quotidiana han esdevingut positivament, ja que "coneixes molta gent; són experiències noves".

Per altra banda, Miquel Cerdà, ha iniciat, també aquest curs, Arquitectura tècnica en una universitat de Saragossa. No ha pogut romandre a la seva terra perquè "no vaig trobar plaça a altres llocs". Ell sí que ha notat com la seva vida ha canviat "radicalment; vaig haver de prendre una decisió en pocs dies, pràcticament sense pensar-la".

A més d´adaptar-se a la llengua de l´ensenyança (totes les assignatures són impartides en l´idioma espanyol), ha hagut d´acomodar-se a la gent i al lloc, estranys per a ell quan s´inicia el curs. De totes formes, "això no és cap problema per a mi, ja que m´agrada conèixer gent nova sense posar obstacles".

La seva conclusió és que està molt satisfet dels resultats, ja que així ha aprofitat per "canviar d´aires". A més, també està satisfet perquè "he conegut un lloc nou i molta bona gent".

L´ENSENYANÇA UNIVERSITÀRIA

Quant a les diferències fonamentals establertes entre l´ensenyança de l´institut i la universitària, tots dos coincideixen en afirmar que el mode d´ensenyar és molt distint. Allà, en una aula hi aprenen unes cent persones, de manera que "A la universitat, els professors no coneixen els alumnes", segons assegura na Marta. A més, "Els professors no es preocupen per l´alumne, mentre que a l´institut sí", remarca en Miquel.

"A la universitat -continua ell- estudies el que vols sense que ningú no et pressioni. A l´institut no era així". Na Marta, que ha percebut el mateix, ens ho explica amb altres paraules: "Ara tenim més llibertat en tots els sentits. Ningú no ens controla".

De fet, tanta llibertat es palpa als centres universitaris que en Miquel critica la despreocupació del seu nou professorat, argumentant que "Els professors de l´institut es preocupen més per l´alumne". Probablement la causa està en la multitud de persones concentrades en una mateixa aula, perquè d´aquesta manera els professors no poden influir als seus alumnes, però tampoc no s´hi pot respirar el mateix clima de confiança que a l´institut. Gaudeixen més llibertat que a l´institut, però la distància existent a la universitat s´estén també en l´impartiment de les classes, més impersonal.

Segons en Miquel, l´ensenyança que rep actualment és "molt seca. A l´institut era més fàcil aprendre, ja que els professors estan més amb tu. Preferesc l´ensenyança dels cursos anteriors".

Na Marta tampoc no se sent plenament satisfeta amb l´ensenyança universitària: "No m´agrada gaire, perquè tot és molt teòric. A l´institut, els professors estan més pendents de tu". Ella també prefereix l´ensenyança de l´altre centre, perquè "als professors els interessa que aprenguis".

L´ENYORANÇA DE L´INSTITUT

En Miquel té molt clar que no li agradaria tornar a l´institut: "Va ser una etapa de la meva vida, no s´ha de tornar al passat. Hem de tirar sempre cap endavant".

Ella no ho veu tan clar ja que "per una part hi tornaria per les amistats que hi tenia i pels professors. Però, per altra banda... estic bé a la universitat".