VAIG ENTREVISTAR HOMBRES G!!!

A la revetla de Sant Sebastià de Palma del dimecre 19 de gener d’aquest 2005 , van venir molts grups musicals, entre ells, Hombres G... els que són els meus i únics ídols. L’any passat, a l’estiu, van fer un concert a Inca, on congregaren a més de tres mil persones.

Aquesta vegada, la revista del meu institut, No diguis dois, es mogué per tal de poder aconseguir una petita entrevista amb ells. Jaume Lladó, director de la revista juntament amb Biel Gomila, de l’equip de redació, i Llorenç Jaume, de Trui Espectacles, van fer que el somni es convertís en realitat...

Va dur feina posar-me en contacte amb ells. Realitzaren multituds de telefonades... a l’ajuntament de Palma.. als organitzadors de la revetlla de Sant Sebastià... al manager de Palma ... etc i, finalment, al manager principal d’Hombres G, que ens comunicà que encara no sabien si es faria una roda de premsa, però que si aquesta es realitzàs, nosaltres hi tendríem accés.

El darrer dia ens digueren que la roda de premsa no es faria, però ens facilitaren molta informació.

Abans del concert

A la una del migdia Hombres G arribaren a l’aeroport de Palma i a les cinc i mitja ja eren a la plaça Major per a les proves de so... “on estarien encantats de respondre qualsevol de les nostres preguntes”.

A les cinc i quart, ja davant l’escenari... dues files de jovenetes, amb càmera a la mà i motxilla a l’esquena, esperaven que David Summers aparegués damunt l’escenari.

Em vaig dirigir a les carpes que hi havia al darrera, tot era ple de guardes de seguretat ... la veritat és que impressionaven! I, ja allà dintre, ... dos minuts després... passaren pel meu costat Hombres G!! Primer en Javi (bateria), seguit d’en Rafa (baix) i darrera de tot David (veu).

Cantaren vàries cançons. La gent, que en aquells moments passava per la plaça, s’aturava i es demanaven els uns als altres:

– Són ells?

Amb Hombres G

I sí... acabaren les proves de so... i es presentaren! Ells mateixos em digueren el seu nom ... i em demanaren el meu! A mi ... no em sortia ni tan sols la veu ... com era possible que Rafa, David i Javi, que només havia vist a metres de distància i per la pantalla de la televisió, ara, i en aquells moments m’estiguessin parlant a mi? Van ser molt simpàtics ... em contaren que es recordaven molt bé de quan vingueren a Felanitx, i que estaven molt contents de tornar a ser a Mallorca.

Em comentaren, també, que aquest estiu farien una gira i que el més probable és que tornassin a les Illes per fer un concert. Els vaig demanar per Dani, qui no hi era (l’altre baix del grup), i em digueren que era el director de màrketing i que no havia tengut temps d’arribar, però que sí vendria al concert. Vam xerrar de les seves dues pel·lícules... i rient em confessaren que a “Sufre mamón”, hi inclogueren la pel·lícula amb comentaris seus, i que van haver d’apagar els micròfons dues vegades ... perquè no es podien aguantar les rialles!

Vull recordar una anècdota en la qual es demostra la amabilitat i com tractaren les fans mallorquines... i és que quan sortiren de l’hotel, de camí a les proves de so, dues al·lotes els aturaren pel carrer, i ells les convidaren a pujar al cotxe per anar tots junts cap a la plaça Major! Aquelles al·lotes ... sabien, que per molt que ho contassin... ningú no les creuria! Semblava mentida!

Van firmar autògrafs, i férem una foto tots plegats. Ens acomiadàrem i tornaren cap a l’hotel. Acompanyaren, també, les dues fans al lloc on s’havien trobat.

El concert

Eren les 23.30 passades ... apareixen a l’escenari Rafa, Javi, Dani i com no... David. El públic -de totes les edats- començà a vibrar, tot i que molts volien que el vespre fos un desastre, no va ser així... em sap greu per a ells!

Començaren amb els temes del nou disc “Todo esto es muy extraño”... i les lletres començaren a enlairar-se. Primer de tot i amb una entrada triomfal, “El diablo dentro de mi”, “¿Por qué no ser amigos?”, ¿Qué soy yo para ti?, “No lo sé”...

Després barrejaren temes antics amb els nous com: ¿Qué te he hecho yo?, “Lo noto”, “Si no te tengo a ti” i “Te quiero”, aquesta darrera dedicada a totes les mallorquines!

Seguiren amb “No te escaparàs”, “Las chicas cocodrilo”, “Indiana Jones, “Suéltate el pelo” (que omplí de sostenidors tot l’escenari...), “Voy a pasármelo bien”, “Temblando”, “Venecia” -va ser Javi (el bateria) que començà amb la introducció de la cançó- i “Sufre mamón”, que posà el final a un concert que molts cops semblava un “karaoke”, ja que la gent en tot moment no s’aturà de cantar i ballar...

En definitiva... tothom disfrutà! I a la 1.25 acabà...

Ara... hores després de tot aquell espectacle i d’haver estat una estona xerrant amb ells... encara no ho puc creure, no tenc paraules per poder-ho descriure, però sense cap dubte diria:

...encara que a vegades l’estrella sembli llunyana, no te donis mai per vençut... una dia, quan menys t’ho esperis, l’estrella vendrà a tu...!