Entrevista al meu avi, Cosme Adrover

"Té la malaltia del Parkinson. Ja fa 20 anys"

El meu padrí, Cosme Adrover, fa 20 anys que té la malaltia del Parkinson.

- Com definiríeu aquesta enfermetat del Parkinson?

- És una malaltia neurodegerenativa (que afecta el sistema nerviós central), i que sempre va progressant. Al principi, es tracta amb medicaments que faciliten la transmissió entre les neurones que havien quedat lesionades. Aquest sistema resulta efectiu durant un bon grapat d' anys.

- Quina és la seva causa?

- Encara que la causa pot ser indefinida en diferents casos, s' ha descobert que nosaltres -els pacients com jo- tenim un desequilibri químic. L' objectiu de la medicina és restablir l'equilibri.

- A quina edat vareu tenir el Parkinson?

- Prop dels 49 anys, però aquesta enfermetat és produeix als 50 o 60 anys. Amb els anys, vaig augmentar el meu estat nerviós; vaig arribar al punt d'estar invàlid, sense poder-me moure, en una cadira de rodes. Això va ser el que em va decidir a operar-me.

- En què consisteix aquesta intervenció quirúrgica?

- En col·locar uns estimuladors elèctrics a la part del cervell, que es denomina nucli subtalàmic. Aquests electrodos van connectats a unes piles que se situen a la zona del pit i això permet graduar la intensitat elèctrica amb la qual s'ha de estimular, perquè no hi a cap pacient igual. A mi, en concret, l' operació em va durar onze hores i em va costar trenta-sis mil euros.

- Com vos sentiu amb ella?

- Abans de l' operació era molt mala de dur per jo mateix i per la meva dona fins a arribar al punt que no podia quedar tot sol. Després de l' operació, hi va haver una millora en l'estat general que em permet poder-me passejar i ser una persona disminuïda, però que pot fer algunes feines. Els vespres ho pas bastant malament ja que no em puc moure quan som al llit.

- Què aconsellau a la gent que té aquesta enfermetat?

- Sofrir-la i passar-ho el millor possible, procurant fer les coses d'una persona normal restringida a unes determinades situacions.