"Ha estat com tornar vint anys jove"

Catalina Adrover Antich, de Felanitx, torna a l'escenari després de vint anys. Interpreta una obra, feta fa cinquanta anys per felanitxers. Torna a la seva joventut. Es mostra en públic damunt d'un escenari un altre cop. Es diverteix molt i se sent acceptada per la nova generació. Espera que el teatre torni a la vida. "Als joves us recomano teatre com a una diversió, forma de fer amics i entreteniment per descansar dels estudis".

- Actriu en el temps lliure, però quin és el teu ofici?

- He treballat de dependenta en una llibreria, en un supermercat, d'auxiliar d'administratiu en una correduria d'assegurances i a l'Inem. I ara, en una joieria- rellotgeria.

- Havies actuat abans?

- Sí, vaig començar amb un grup de teatre anomenat "Gent de bulla" i amb ells vaig fer tres obres: Aigua de pluja, L'amo de Son Magraner i La clau.

- Com vas decidir posar-te a actuar?

- Perquè en aquell temps els diumenges horabaixa estàvem avorrits.

- Quina edat tenies quan vas començar?

- Disset o divuit anys.

- Per què ho deixares?

- Perquè amb els anys havien sortit altres obligacions

- Com és que desprès de tant de temps decideixes tornar a actuar?

- Perquè Maria Antònia Huguet, una de les companyes de la primera època de teatre, em va comentar que estava preparant l'obra "Un ciutadà a matances", i necessitaven gent. Estava previst que es fessin només quatre actuacions: dia dotze, catorze, dinou i vint-i-un de desembre; però, a causa de la demanda perquè quedava gent sense entrada, la varen haver de fer dos dies més, dia quatre i cinc de gener.

- De que tracta "Un ciutadà a matances"?

- És una obra que reflecteix com era Felanitx fa cinquanta anys. Descriu els costums del poble i caricaturitza la vida de Ciutat.

- Que té d'especial aquesta obra?

- Té un pròleg amb música que conta els esdeveniments de tot l'any, passant per Nadal, Pasqua, Sant Agustí, les Verges, les matances... A més, la música acompanya els moments claus de l'obra.

- T'ha agradat actuar una altra vegada?

- Sí, ha estat com tornar vint anys jove.

- Han acudit mots d'espectadors?

- Sí, molts més dels que m'he esperava.

- Quants dies heu assajat?

- Dos o tres dies per setmana, durant quasi quatre mesos, els vespres de les nou i mitja fins a la una.

- Com has pogut compaginar les hores d'assaigs i les teves feines diàries?

- Amb la ajuda del meu marit que s'ha encarregat de les feines de casa i ha dedicat més temps als nostres fills.

- Com ha estat la relació amb els teus nous companys?

- He gaudit de fer feina amb tots ells, tant amb els joves, com amb els més grans. Hem format un sol equip i m'he sentit com una més del grup.

- Quants de membres integraven el grup?

- Damunt l'escenari érem un total de dinou, un gall, un colom, un ca, i un porc. Després intervenien un grup de músics i una bona colla de cantaires.

- Quantes representacions heu fetes?

- Un total de sis actuacions.

- Quins són els avantatges del teatre?

- El contacte directe amb el públic. Quan pujàvem damunt l'escenari i el públic començava a riure i a aplaudir, mos creixíem i ho fèiem molt millor com, per exemple, durant els assaigs, que no hi havia gent.

- Quin paper has interpretat?

- El d'una xafardera que posava al corrent els espectadors dels esdeveniments de l'època.

- Seguiràs actuant?

- De moment no tenim previstes més actuacions.

- Sí poguessis, tornaries actuar?

- Sí, ha estat una experiència molt positiva.

- Ha volgut la pena?

- Sí, els aplaudiments al final de l'actuació et recompensen de totes les hores d'assaig.