CAPS DE FIBLÓ, TORNADOS, CALABRUIXADES...

Caps de fibló

Sovint, aquest fenomen s'observa mar endins, en forma d'unes mànegues o trompes d'elefant que pengen d'un núvol de tempesta o cumulonimbe.

La formació d'aquest fenomen és una mica complicada. Fins i tot, hi ha científics que no es posen gaire d'acord sobre quin n'és l'origen. Sembla que dins el cumulonimbe o núvol de tempesta hi ha uns forts corrents ascendents i uns altres descendents.

Els corrents ascendents es produeixen com a conseqüència d'un escalfament excessiu de les capes superficials de l'aigua. Això provoca un ascens convectiu d'aquest aire càlid i humit. Es formaran núvols de ràpid desenvolupament vertical, és a dir molt gruixuts i, per tant, molt carregats de vapor d'aigua. Aquests són els núvols tipus cumulonimbe.

Els corrents descendents són masses d'aire més freda que arriben per les capes altes de l’atmosfera. Aquest dos tipus de corrents comencen a girar quan el vent de les capes altes bufa amb més intensitat i en diferent sentit que el de les capes més baixes. És aquí quan presenten aquest aspecte de trompa d'elefant. La velocitat del vent i la grossor dels núvols són factors molt importants a l’hora de determinar la perillositat del fenomen. Difícilment penetren terra endins. Si ho fan, poden provocar greus desperfectes.

Si es troben prou a la vora l'un de altre, es pot originar un petit remolí que podria acabar en tornado. Ui!!!! ... així és que el passat dia 12 d'octubre, a Mallorca, vàrem dur sort!

Tornados

Què que són els tornados?. Els tornados són una mena de columna giratòria de vents i pols d'uns 50 metres d'amplària que s’estén des del terra fins a la base d'un cumulonimbus. Es forma més o manco com el cap de fibló, però en aquest cas l'escalfament excessiu es produeix a la superfície terrestre, no a la mar. La velocitat dels vents -en aquest cas, és de fins a 500Km/h- fa que es converteixi en un dels fenòmens climàtics mes perillosos, ràpids i devastadors que hi ha. Poden, fins i tot arribar a fer esclatar les casses, trencar vidres i aspirar vagons de trens, cotxes, camions amb les seves mercaderies. A més d'aquests perills, cal afegir les pluges torrencials i les intenses calamarsades que produeixen. El gran desenvolupament vertical dels núvols que participen en aquests fenòmens és degut al fet de que van ben carregats de vapor d'aigua, i, és clar, quan es refreda, aquest vapor es condensa i cau en forma d'aquestes pluges torrencials.

Encara que els tornados són típicament nord-americans, poden aparèixer en altres llocs de latituds temperades, entre ells a l'Estat espanyol, i ... alerta!, sobretot per les costes del sud i l'est peninsular. La diferent velocitat de refredament entre la mar i la superfície terrestre provoca aquests fenòmens. A les temporades de molta calor, quan arriben masses d'aire fred, “xoquen” entre elles i passen aquestes coses.

Calabruixades

I les calabruixades o calamarsades? Pot ser que vos demanareu també què són i com es formen. Bé idò, no cal que quedeu amb el dubte.

El calabruix o calamarsa es forma quan els cristalls de gel del cim –que es creen quan a les capes més altes del núvol fa molt de fred- cauen fins a la zona intermèdia del núvol i la humitat els envolta. Si els corrents tèrmics els tornen a elevar, s'hi afegeix una capa més de gel, de manera que n'augmenta el diàmetre. Quan el procés es repeteix diverses vegades, creix el nombre de capes del cristall i, aleshores, és suficientment gran el seu diàmetre com per que els “cristallets” caiguin. Quan és gros, el calabruix s'anomena pedra i pot arribar a tenir unes quantes capes de gel. Aquest tipus de precipitació causa danys a l'agricultura, perquè copeja les collites i les perjudica. També pot produeix altres tipus de destrosses segons les dimensions dels “cristallets”.

Lèxic

Al Diccionari català-valencià-balear hi ha el mot “fibló” que es definit com “moviment giratori molt ràpid de l’aire que forma con un con que va des de terra o de la mar fins a un núvol i posa en perill les naus, cases, plantes etc .. del llocs on passa”.

A grans trets, fibló i cap de fibló signifiquen el mateix. Ara bé, la paraula fibló pot tenir més significats, en tant que s’utilitza per dir “un fibló d’aigua” a una barrumbada, un ruixat fort, imprevist i de curta durada. S’utilitza “fibló de vent” per descriure les ràfegues de vent del front d’una tempesta. Amb tot i això, cap de fibló significaria el “vertader” fibló (tornado o tromba marina).

Cultura popular

El DCVB diu que existeix la creença que els fiblons (mànegues d’aigua o de vent) es poden tallar i dissoldre mitjançant fórmules conjuratóries o exorcismes que només són sabuts de certes persones. En veure de lluny un fibló, cal agafar unes tisores i fer l’acció de tallar, al mateix temps que es diu el credo capgirat, o sia, començant pels darrers mots i acabant pels primers.

Hi ha altres oracions per tallar els fiblons. Cal que el que les sap, les digui al mateix temps que fa creus en terra o damunt una post. El secret d’aquestes oracions s’ha de guardar molt bé, perquè si el qui el posseeix les comunica a un altre, perd tota la virtut per desfer els fiblons.