ERA UN CAP DE FIBLÓ QUE APAREIXIA DAVANT NOSALTRES ... NO ENS HO PODÍEM CREURE!

Aprofitant que dia 12 d’octubre era festa, vàrem anar de passeig amb uns amics. Cap a la tarda, el dia va empitjorar i no estàvem molt segurs de si tornar a casa o quedar-nos a passejar una estona més.

Sortadament, decidírem quedar-nos perquè, pocs minuts després, quan arribàrem a la costa de ses Salines, ens trobàrem davant un fet molt estrany. Era un cap de fibló que apareixia davant nosaltres ... No ens ho podíem creure!

Casualment, portàvem una càmera i poguérem fotografiar aquesta meravella de la naturalesa. Pocs minuts després, vàrem veure una cosa encara més interessant. Era la formació d’un nou cap de fibló que apareixeria encara més a prop de nosaltres.

Seguidament vàrem veure com una barca s’aproximava al cap de fibló, possiblement per veure-ho de més a prop, malgrat nosaltres creguérem que era molt perillós. Al final no li ocorregué res. Segurament foren les persones que de més a prop el varen veure.

Inici del cap de fibló	El cap de fibló, ja format

Malgrat plovia, no ens podíem perdre l’oportunitat de contemplar un fet tant curiós. Una de les coses que més ens va impressionar va ser que el cap de fibló, en arribar a terra, pareixia que perdia força i es començava a “desfer”. Vàrem poder observar els seus darrers girs; això va ser el més interessant de tot. Després de veure com es desfeien els dos, vàrem partir. Anant amb el cotxe, ens trobàrem amb un altre que era a terra. Enlloc de formar una aurora d’aigua al seu voltant, la formava de terra, i encara es podia apreciar més bé la seva immensitat. Uns quinze minuts més tard, tornant cap a casa, des de bastant enfora, poguérem colombrar un altre cap de fibló; però ja érem massa a lluny i, a més, havíem acabat el rodet de fotos. Tots estàvem d’acord que aquell dia mai no es repetiria. Fou quelcom únic que no tothom tendrà la sort de veure.

Qui ha dit por?