Ens sentim avui especialment satisfets i orgullosos d'acollir la flama del Correllengua 2007 a l'institut de Felanitx, dins el recorregut que fa la columna anomenada Pere Capellà per una bona part dels centres educatius de la nostra illa. Vull, en primer lloc, donar la benvinguda als Joves de Mallorca per la Llengua, organitzadors del correllengua i aprofitar l'ocasió per felicitar-los per la seva magnífica tasca en defensa de la llengua catalana, malauradament sempre en situació delicada, i més encara en aquests moments en els que els nostres dirigents no demostren la disposició i la sensibilitat que caldrien per afrontar la situació d'inferioritat de la nostra llengua en la majoria dels àmbits socials.

Afortunadament el món educatiu, especialment el dels centres públics, és un dels llocs on més cura tenim del que és, sens dubte, el nostre fet més diferencial i la base de la nostra cultura pròpia.

Concretament a l'institut de Felanitx la situació del català és prou saludable, com ho és a la majoria dels centres de la part forana i també a molts dels centres públics de Palma, fet que no es dóna desgraciadament a alguns centres privats ni en alguna illa germana.

Tal com marca el nostre Projecte educatiu el català és la llengua vehicular del centre: tota la documentació, retolació, circulars, web, revista i activitats es duen a terme majoritàriament en la llengua pròpia des de fa molts d'anys, fet que ha estat assumit i assimilitat sense conflictes per la societat del nostre àmbit d'influència. D'altra banda, no ha estat possible aconseguir l'objectiu que es marcava el Projecte lingüístic en el moment de la seva elaboració l'any 2000: aconseguir un 100 % d'ensenyament en català en un termini de cinc anys, exceptuant evidentment les matèries corresponents a altres llengües. Tot i això, el percentatge aconseguit (lleugerament superior al 80 % en el present curs) es pot considerar suficient i garenteix l'objectiu que marca la Llei de Normalització Lingüística: que el nostre alumnat en acabar la seva escolarització tengui coneixement suficient de les dues llengües oficials.

Finalment i també amb concordància amb el nostre PL esmentar un fet que en la situació actual que vivim consideram de cabdal importància: l'acollida al nou alumnat provinent d'altres indrets amb llengua diferent, es fa en català. Dins la societat en què vivim si no l'aprenen en un centre educatiu difícilment la podran conèixer i usar fora d'aquests ja que, d'una banda, la posició mediàtica i social del castellà és molt superior, i de l'altra, l'actitud actual dels mallorquins per defensar el lloc del català a la nostra illa no és, ni molt manco, la idònia per creure que la majoria dels immigrants l'adquireixin com a llengua d'ús habitual.

Actes com el d'avui pretenen un objectiu tan simple com clar: defensar la nostra llengua pròpia. Un fet que en qualsevol societat normal sembla ridícul i innecessari, però que en el nostre cas és des de fa molts d'anys una lluita que no acaba. Us convit a tots els presents a aportar el vostre granet d'arena per tal de capgirar aquesta situació de clara discriminació dins la nostra pròpia terra. No demanam coses impossibles, ni cercam una situació privilegiada respecte a altres pobles de l'estat, sols demanam tenir els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà on sols hi ha una sola llengua oficial: poder viure amb la nostra llengua en la nostra estimada Mallorca.

Sols volem millorar la presència de la nostra llengua en fets quotidians tan simples com anar al cinema, llogar un vídeo o un DVD, escoltar música, comprar un diari, adquirir un videojoc,...
Sols volem una televisió pública en català que compensi una mica la desigualtat que hi ha en aquest important mitjà. Sols volem poder llegir en català les instruccions quan adquirim un electrodomèstic o les indicacions d'un medicament. Sols volem que se'ns entengui a qualsevol empresa, comerç o institució quan ens hi adreçam. Sols volem poder declarar en català en un judici. Sols volem llegir-hi la carta quan sortim a sopar. Hi així podríem seguir enumerant una situació rera una altra ens les que es posa de manifest la discriminació del català dins el nostre propi país.
I és tot això demanar tant. No és tot això el que pot fer qualsevol persona de Valladolid, Badajoz o Almeria en el seu lloc de residència, perquè dons si tots els ciutadans d'aquest estat haurien de tenir els mateixos drets no els tenim. Perquè si qualsevol resident en aquests llocs que he esmentat té el deure de conèixer la llengua oficial d'allà, els residents a les nostres illes només tenen el deure de conèixer-ne una d'elles.

La situació és clara i els culpables de la mateixa també. Però només vull esmentar-ne uns de culpables. Som els mateixos mallorquins que no estimam ni valoram suficientment el català de Mallorca. Vos vull demanar, ara i aquí, que no gireu de llengua quan xerreu amb qualsevol conegut castellano parlant que us entengui, no és de cap manera una desconsideració ni una manca d'educació, és un dels més clars símptomes de la inferioritat i subordinació del català vers el castellà.

De la mateixa manera que estimau la vostra terra, la vostra família i els vostres amics, us deman que estimau sempre i en tot moment la llengua catalana. És la nostra i per això és la millor. Que l'esperit de la flama que avui passa per primera vegada per l'institut de Felanitx vos impliqui en aquesta tasca de defensa del nostre territori, de la nostra llengua i de la nostra cultura.

Gràcies a tots per la vostra participació en la cadena humana i en la rebuda a la flama del Correllengua 2007.