Passatemps

 • Caricatures
 • Una sopa de lletres
 • Mots encreuats

                   

Passatemps



Revista

 • Portada
 • Actualitat científica
 • Història de la ciència
 • Ciència ficció
 • Experiments casolans
 • Saps la resposta?
 • Passatemps

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

aricatures de ientífics

Antoni Llaneres i Cosme Vicens, 4t D ESO

Albert Einstein, físic alemany nacionalitzat nord-americà (Ulm, Baden-Württemberg, 1879 - Princeton, Nova Jersey, 1955).  Alumne poc brillant durant els seus estudis aconseguí fama mundial l'any 1905 quan publicà cinc articles en els Annalen der Physik, revista científica alemanya. El primer fou la seva tesi doctoral que llegí a la Universitat de Zuric aquell mateix any. En el segon establia, a partir de l'estudi fotoelèctric, l'existència del fotó, pas important cap a la creació de la mecànica quàntica i treball pel qual fou premiat amb el premi Nobel de física el 1921. El tercer és una aplicació del càlcul probabilístic a l'estudi del moviment brownià que demostrava l'existència de molècules. En el quart s'exposa un dels descobriments més important de la física del segle XX: la teoria de la relativitat restringida, un canvi en la manera d'entendre els conceptes d'espai i temps, que després ampliaria amb la teoria de la relativitat general. En el cinquè desenvolupà la idea de l'equivalència entre la massa i l'energia, la coneguda equació: E = m·c2.


Linus Carl Pauling, químic nord-americà (Portland, Oregón, 1901 - Big Sur, California, 1994), Va introduir la mecànica quàntica en la química atòmica i va estudiar les macromolècules orgàniques (descobrí l'estructura helicoidal de les proteïnes), l'estructura de les molècules i els enllaços químics (fou ell qui introduí els conceptes d'electronegativitat, estructures ressonants, orbitals atòmics híbrids, enllaç de valència). Fou un dels escassos químics que considerà la possibilitat de que els gasos nobles formassin composts. L'any 1939 publicà les seves idees a propòsit de l'enllaç químic en un llibre ja clàssic, The Nature of de Chemical Bond, uns del llibres que més ha influït en el pensament dels químics del segle XX. Rebé el premi Nobel de química l'any 1954 pels seus treballs sobre l'estructura molecular i el de la pau l'any 1962 per les seves campanyes contra la guerra atòmica.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Albert Einstein per A. Llaneres

 



Linus C. Pauling per A. Llaneres