Nobel de Física 2003 per a les investigacions de les temperatures extremadament baixes

Apol·lònia Capó i Mª del Mar Rigo, 4^t D ESO

Tres físics han guanyant el premi Nobel de Física del 2003 per haver explicat la naturalesa de les substàncies a temperatures extremadament baixes. Són Alexei Abrikosov, d'origen rus i Anthony Leggett, nascut a Gran Bretanya (ambdós nord-americans), i el rus Vitaly Ginzburg. L'Acadèmia Real de Ciències de Suècia va explicar en una declaració que reconeixia així les teories del trio sobre dos fenòmens de la física quàntica: superconductivitat i superfluidesa. La superconductivitat és conducció d'electrons sense dissipació d'energia (els materials superconductors no tenen la resistència elèctrica que apareix a la llei d'Ohm i no perden calor per efecte Joule). La superfluidesa és el flux d'àtoms neutres sense fregament (oposició al moviment).

La superconductivitat es remonta a principis del segle XX quan es va descobrir que el mercuri (Hg), quan era refredat fins prop del zero absolut (-273 ºC = 0 K), perdia la resistència al pas de l'electricitat. En aquell moment ningú pogué explicar aquest fenomen. Abrikosov i Ginzburg crearen una teoria per explicar el comportament dels superconductors de tipus II, metalls o composts amb coure (Cu) que mantenen la superconductivitat encara que estiguin dins un camp magnètic (la força d'un imant), cosa que no passa amb la resta de superconductors. Actualment es coneixen materials superconductors a temperatures de -169 ºC. La superconductivitat encara té aplicacions potencialment revolucionàries. Sustenta la promesa d'una nova classe de dispositiu electrònic que pot estalviar gran energia i conduir trens que leviten i el millorament de les imatges mèdiques.

Les teories desenvolupades per Abrikosov i Ginzburg estan íntimament vinculades al premi en Medicina, que va reconèixer els descobriments d'imatges de ressonància magnètica nuclear (MRI), l'ara estès mètode de diagnòstic usat pels metges per a mirar els òrgans de milions de pacients cada any.

Per una altra banda Anthony J. Leggett va formular una "teoria decisiva", explicant com els àtoms d'heli-3 (àtoms d'heli amb un nucli format per dos protons i un neutró) interactuen i s'ordenen en estat de superfluidesa.

Ginzburg, de 87 anys, va ser cap del grup teòric a l'Institut Físic P.N. Lebedev a Moscou. Abrikosov, de 75, treballa al Laboratori Nacional Argonne en Illinois. Leggett, de 65, treballa a la Universitat de Illinois.

Abrikosov, va dir al conèixer el premi, que havia començat el seu treball fa més de mig segle, a la Unió Soviètica, en un món científic que era gairebé irreconeixible i pràcticament sense computadores. "Nosaltres tres tenim alguna cosa en comú: els nostres descobriments (...) van ser fets fa molts d'anys. Som gent molt vella". Ginzburg va dir que la seva part del premi d'1,3 milions de dòlars, una fortuna per a ell, la gastaria en la seva família. "Tinc besnéts i almenys vull donar-se'l a ells", va dir. "Un jugador de tennis pot guanyar aquesta quantitat de diners per només un joc. Per a mi, per descomptat, és una enorme quantitat de diners, com ho és per a qualsevol a Rússia que no és un magnat".