El Nobel de Medicina 2003 ha premiat l’aplicació clínica de la ressonància magnètica nuclear

Miquel Adrover, 4^t D ESO

El químic nord-americà Paul Lauterbur (Ohio, 1929) i el físic britànic Peter Mansfield (Londres, 1933) han guanyat el Premi Nobel de Medicina del 2003 pels seus treballs de perfeccionament de la ressonància magnètica nuclear (RMN) per a poder fer-la útil a diagnòstics mèdics, sobretot al camp de la neurologia.

Els treballs de Lauterbur i Mansfield han convertit la RMN, fins ara utilitzada per determinar l’estructura química de les substàncies, en un dels millors diagnòstics de moltes malalties i amb molts avantatges sobre altres mètodes d’imatges alternatius. La RMN és totalment innòcua (no fa mal) ja que no requereix l’ús de radiació perillosa com els raigs X per exemple, si bé no pot ser utilitzada en pacients amb marcapassos o amb algunes pròtesis metàl·liques.

Què es la ressonància magnètica nuclear? La RMN és una propietat dels àtoms d’hidrogen (H, l'element més lleuger de la Taula Periòdica format per un protó i un electró) que emeten una senyal de radiofreqüència quan el seu nucli es pertorbat per un canvi d’intensitat del camp magnètic (la força d'un imant) de caràcter transitori. Aquest senyal pot ser quantificat i representat de forma digital després de la seva computarització numèrica.

Però, per què es tan valuós aquest avanç? Doncs perquè pot detectar variacions mínimes, com l’1% en el contingut de l’aigua en un teixit.

Com funciona la RMN? Aproximadament un 70 % del cos humà està format per aigua. Cada molècula d'aigua (H₂O) té dos àtoms d’hidrogen i el seu nucli es pot comportar com l'agulla d’una brúixola. Si el cos del pacient se sotmet a un fort camp magnètic amb un imant, els dos àtoms d'H de cada molècula d'aigua s'orienten de forma ordenada. Un pols de radiació fa que els nuclis absorbeixin energia i quan el pols cedeix, l’energia s’allibera en forma d’ones de radio i es poden detectar des de fora del cos amb una antena. Després, amb l’ajut d’un ordinador, les dades recollides s’utilitzen per reconstruir una imatge tridimensional molt precisa de l’òrgan o teixit examinat, i s'hi pot localitzar qualsevol alteració patològica.

Per què s’utilitza aquesta tècnica? La RMN s’utilitza per obtenir imatges de qualsevol òrgan, però especialment per diagnosticar malalties del cervell i de la medul·la espinal, degut a que casi totes les malalties neurològiques causen alteracions en el contingut de l’aigua de la zona afectada.

La curiositat d’aquest premi Nobel de Medicina 2003 a estat que a s'ha atorgat a un químic i a un físic. Lauterbur, el químic, va treballar ja sobre aquest invent als anys seixanta i setanta a la Universitat de Nova York. Actualment està treballant sobre l’origen químic de la vida. Mansfield, el físic, la principal aportació que va realitzar va ser dissenyar un mètode d’anàlisis matemàtic per que la RMN produís imatges útils en el diagnòstic mèdic.